De totes les maneres de tastar vi —per tema, per regió, per varietat de raïm o per anyada—, la degustació a cegues sovint es considera l’estàndard d’or. Per què? Perquè elimina qualsevol influència: cap etiqueta, cap forma d’ampolla, ni tan sols una pista del suro o del tap de rosca. Només sou vós i els vostres sentits. Sense xarxa de seguretat.
Sí, és difícil. Sí, és humiliant. Però també és un exercici brillant —tant si esteu entrenant el paladar com si simplement voleu posar a prova la vostra confiança. I, sent honestos, és molt més divertit quan un humil vi desconegut roba el protagonisme a una ampolla de renom.
A Classic Vins tastem vins a cegues molt sovint (no és cap sorpresa!). Ens aguditza el criteri, revela joies amagades i —el més important— ens ajuda a decidir si un vi ofereix valor real i plaer real. Perquè és el que ens importa: val els vostres diners?
Però aquí és on es posa interessant. La degustació a cegues no és sempre tan objectiva com sembla. Per què?
\t- El mateix vi canvia. Fins i tot el mateix vi, del mateix productor i la mateixa anyada, pot saber diferent d’una ampolla a una altra. L’edat hi afegeix més variabilitat. I si l’obriu un dimarts de tempesta en lloc d’un divendres assolellat… bé, alguns culpen la pressió atmosfèrica. Altres juren pel calendari biodinàmic. Sigui quina sigui la causa, el vi és viu —i impredictible.
\t- El tastador també canvia. Fins i tot els professionals no són immunes als seus propis estats d’ànim. Una mala nit de son, un matí estressant o fins i tot el temps poden alterar subtilment la percepció. Un dia és una meravella, l’endemà és «psss». La veritat? Només som humans.
Així doncs, si bé la degustació a cegues és una eina poderosa, també és un recordatori humil: el vi no és una ciència, és un art viu.
Salut per descobrir vins amb la ment oberta (i les etiquetes tapades)!